
Projecte de recerca a cura de
Cosimo Pastore, Martina Loiola, Emanuele Bucci e Gioia Loiola
Cada dos anys, milers de catalans es reuneixen a la Tarraco Arena de Tarragona per presenciar, amb lโalรจ contingut, la creaciรณ dels castells, les espectaculars torres humanes que, des de fa segles, representen un sรญmbol profund de la cultura catalana.
Aixรฒ passa durant el Concurs de Castells, un esdeveniment รบnic al mรณn.
Hem passat un mes a Barcelona per documentar els intensos assajos que precedeixen el concurs i per observar de prop els reptes quotidians que afronta cada colla castellera – els grups de castellers – en lโintent de construir torres cada cop mรฉs sรฒlides, altes i cohesionades.
Perรฒ parlar dโ “esperanรงa” no fa justรญcia al clima que es respira durant la creaciรณ dโun castell. Els valors fonamentals dโaquesta tradiciรณ arrelen en la forรงa, lโequilibri, el valor i el seny, sintetitzats en les paraules catalanes Forรงa, Equilibri, Valor i Seny.
Aquesta disciplina es distingeix clarament dels estereotips relacionats amb la competiciรณ esportiva tรฒxica: abraรงa, en canvi, un esperit de colยทlaboraciรณ, respecte i uniรณ. Cada rol, des del mรฉs petit fins al mรฉs visible, รฉs fonamental per a lโรจxit de la torre.
En la majoria dels casos, la competiciรณ entre les diferents colles รฉs genuรฏna i respectuosa, amb moments en quรจ una colla aplaudeix i anima una altra que estร a punt de completar una torre mai realitzada abans.
El que realment hem aprรจs รฉs que el mรณn dels castellers estร animat per un desig profund: superar els propis lรญmits, junts. Ens ho ha demostrat la Colla Castellera Jove de Barcelona, que ens ha acollit com una veritable famรญlia, oferint-nos lโoportunitat de descobrir no nomรฉs la seva cara castellera, sinรณ tambรฉ la humana.
Entre els seus membres hem trobat persones de totes les edats, procedรจncies, gรจneres i orientacions, unides per un vincle que va mรฉs enllร de qualsevol diferรจncia i que encarna el veritable significat de famรญlia. Els nous arribats sรณn rebuts amb entusiasme, en una mena de ritual dโiniciaciรณ que afavoreix el coneixement mutu i reforรงa el sentit de pertinenรงa. Entrar a formar part dโuna colla castellera esdevรฉ, aixรญ, molt mรฉs que una experiรจncia esportiva: รฉs una oportunitat per fer amistats i crear vincles, una oportunitat valuosa per a aquells que, com el nostre referent italiร Flavio Cremonesi, acaben dโarribar a la ciutat i busquen trobar el seu lloc a la comunitat.
Una experiรจncia que demostra com el valor dels castellers no resideix nomรฉs en la construcciรณ de torres, sinรณ tambรฉ en la construcciรณ de relacions humanes autรจntiques.
Fer els castells, aixรญ com assistir-hi, รฉs una experiรจncia รบnica, en quรจ fins i tot la llengua catalana sโenriqueix dโun vocabulari impregnat de tradiciรณ i sentiment de pertinenรงa. La mรบsica no es limita a fer de fons, sinรณ que es converteix en un element fonamental en la construcciรณ dels castells: guia els castellers a travรฉs dels sons de la gralla โun instrument similar a un oboรจ tรญpic de Catalunyaโ i del timbal (tambor).
No es parla d’”entrenament”, sinรณ dโassaig โque en catalร significa “saggio”โ per subratllar la importร ncia artรญstica i cultural dโaquesta prร ctica.
En aquesta disciplina conviuen por i coratge, entรจs no com l’absรจncia de por, sinรณ com la capacitat d’afrontar-la amb determinaciรณ.
“Junts fem pinya” รฉs el lema que inspira els Jove de Barcelona. Literalment significa “Junts formem la base”, perรฒ el seu valor simbรฒlic va molt mรฉs enllร .
En el context dels castells, la “pinya” representa la base sรฒlida, composta per desenes de persones, que sostรฉ els pisos superiors de la torre.
Aquest gest subratlla, una vegada mรฉs, la importร ncia de colยทlaborar, dโestar units, per aconseguir un objectiu comรบ, demostrant que cada membre tรฉ un paper essencial en lโรจxit colยทlectiu.
Des de fa segles, la โGrallaโ i el โTabalโ acompanyen lโart dels Castells, les espectaculars torres humanes de la tradiciรณ catalana. Tomoko Sakamoto, mรบsica de la Jove de Barcelona, ens explica el paper essencial de la mรบsica en aquesta tradiciรณ i, en particular, del โToc de Castells.โ Aquesta melodia segueix de prop les fases de la construcciรณ del castell humร , marcant cada moment de la pujada i el desmuntatge, i guiant els castellers en la seva complexa coordinaciรณ.
Al cor de Barcelona, hem tingut lโoportunitat dโendinsar-nos en la tradiciรณ dels Castellers grร cies a la Colla Castellera โJove de Barcelonaโ. Cada relat ha revelat el profund significat de formar part dโaquesta comunitat: un sรญmbol de forรงa, uniรณ i tradiciรณ que va mรฉs enllร de la simple construcciรณ de castells humans.
Ser Castellers vol dir formar part dโalguna cosa mรฉs gran, una connexiรณ entre generacions que es construeix sobre la confianรงa mรบtua i la forรงa de la cooperaciรณ.
Durant la diada castellera de Bellprat, lโรบnica on actuen exclusivament dones, vam tenir lโhonor de conรจixer Aurora Batet Riello, considerada la primera dona en formar part dโuna colla castellera a principis dels anys 50. El que avui podria semblar un gest revolucionari, per a ella no era mรฉs que la diversiรณ dโuna nena de 7 anys.
Mรฉs enllร del color
Projecte fotogrร fic de Cosimo Pastore
Quan, el 2022, vaig veure per primera vegada de prop lโart dels Castells durant un viatge a Barcelona, mai hauria imaginat que, dos anys desprรฉs, tindria lโoportunitat de viure aquesta tradiciรณ des de dins.
Lโimpacte emocional que es viu davant dโuna dโaquestes torres humanes รฉs realment intens. Tot i no participar fรญsicament, lโatmosfera que es crea a la plaรงa fa que la respiraciรณ i el batec del cor de totes les persones presents es sincronitzin amb els dels Castellers. Aquests, carregats de concentraciรณ, sโescalfen els uns sobre els altres, intentant escriure la histรฒria de la seva Colla, castell desprรฉs de castell.
El que m’ha impactat profundament d’aquest mรณn รฉs com l’heterogeneรฏtat de les persones que formen part de les Colles Castellera es reuneix sota el signe d’una tradiciรณ que no รฉs nomรฉs un esport o un esdeveniment folklรฒric, sinรณ que representa la identitat d’un poble. Una identitat que encarna la lluita per la independรจncia i que destrueix qualsevol forma de discriminaciรณ social, polรญtica i religiosa.
Els Castells representen l’essรจncia del poble catalร , que fa de la uniรณ la seva forรงa.
La decisiรณ de fotografiar en blanc i negre no รฉs, per tant, casual. Les llums i les ombres existeixen mรฉs enllร dels colors, tal com la uniรณ dels Castellers viu mรฉs enllร de les diferรจncies.
Els Castellers
Projecte fotogrร fic de Martina Loiola
Els castellers sรณn una experiรจncia que deixa empremta al cor abans que als ulls. Fotografiar els detalls dโaquesta tradiciรณ mโha permรจs submergir-me en la intimitat de cada gest, cada mirada, cada alรจ contingut.
He vist mans que sโentrellacen, suor i ulls plens de determinaciรณ, esperanรงa i confianรงa. Cada persona รฉs fonamental, una ร nima que confia i sโhi lliura, aixรญ com ho รฉs la mรบsica, una part fonamental en la construcciรณ dโun castell.
El que mรฉs mโha impactat รฉs el treball en equip, el fil invisible que uneix cada participant, des de la base potent fins al coratge de la mรฉs petita que sโescalfa fins a la cima.
รs la forรงa colยทlectiva la que fa possible tot aixรฒ.
Amb aquesta experiรจncia, he aprรจs que els castellers no sรณn nomรฉs un sรญmbol de tradiciรณ o forรงa fรญsica, sinรณ una celebraciรณ de la unitat i la confianรงa mรบtua.
I aquesta lliรงรณ, impregnat dโhumanitat, queda gravada mรฉs que qualsevol foto feta.
Junts Fem
“La uniรณ que fa lliures” – Projecte fotogrร fic de Emanuele Bucci
Torres humanes d’increรฏble alรงada: aixรฒ sรณn els castells de la tradiciรณ catalana. Declarats el 2010 per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat, sรณn molt mรฉs que una exhibiciรณ fรญsica. Sรญmbol de cohesiรณ social, inclusivitat i confianรงa, la torre รฉs el resultat d’un treball colยทlectiu. Cada participant, independentment de l’edat, el gรจnere o les habilitats fรญsiques, contribueix amb un rol especรญfic. El cor d’aquesta tradiciรณ sรณn les colles castelleres, els grups que es dediquen a la disciplina celebrant la forรงa de la uniรณ amb el lema ยซForรงa, equilibri, valor i senyยป โ forรงa, equilibri, coratge i bon sentit.
Amb el meu grup de treball vam guanyar la convocatรฒria del programa Europa Creativa “Culture Moves”, que ens va permetre viure un mes a la Colla Castellera Jove de Barcelona. Acompanyats per Flavio, un italiร resident a Espanya, vam ser acollits per aquesta comunitat, que ens va donar l’oportunitat de conรจixer a fons les seves arrels catalanes, superant qualsevol barrera รจtnica i sociocultural. Vaig viure el recorregut de la Jove de Barcelona passant pel Concurs de Castells de Tarragona, l’esdeveniment mรฉs important per a un casteller, on va esdevenir per primera vegada una Colla d’octavo. En el moment en quรจ la torre humana va comenรงar a prendre forma, entre els crits dels espectadors, la concentraciรณ gairebรฉ surrealista dels participants i el calfred del risc de caiguda, vaig captar l’essรจncia d’aquesta tradiciรณ: un suport mutu que transcendeix els individus, i aquests es fonen en una รบnica i immensa figura.
Aquest reportatge vol explicar als ulls de qui el mira la matรจria intrรญnseca i generadora de les Colles.

This work was produced with the financial assistance of the European Union.
The views expressed herein can in no way be taken to reflect the official opinion of the European Union.