Projecte de recerca a cura de
Cosimo Pastore, Martina Loiola, Emanuele Bucci e Gioia Loiola
Cada dos anys, milers de catalans es reuneixen a la Tarraco Arena de Tarragona per presenciar, amb l’alè contingut, la creació dels castells, les espectaculars torres humanes que, des de fa segles, representen un símbol profund de la cultura catalana.
Això passa durant el Concurs de Castells, un esdeveniment únic al món.
Hem passat un mes a Barcelona per documentar els intensos assajos que precedeixen el concurs i per observar de prop els reptes quotidians que afronta cada colla castellera – els grups de castellers – en l’intent de construir torres cada cop més sòlides, altes i cohesionades.
Però parlar d’ “esperança” no fa justícia al clima que es respira durant la creació d’un castell. Els valors fonamentals d’aquesta tradició arrelen en la força, l’equilibri, el valor i el seny, sintetitzats en les paraules catalanes Força, Equilibri, Valor i Seny.
Aquesta disciplina es distingeix clarament dels estereotips relacionats amb la competició esportiva tòxica: abraça, en canvi, un esperit de col·laboració, respecte i unió. Cada rol, des del més petit fins al més visible, és fonamental per a l’èxit de la torre.
En la majoria dels casos, la competició entre les diferents colles és genuïna i respectuosa, amb moments en què una colla aplaudeix i anima una altra que està a punt de completar una torre mai realitzada abans.
El que realment hem après és que el món dels castellers està animat per un desig profund: superar els propis límits, junts. Ens ho ha demostrat la Colla Castellera Jove de Barcelona, que ens ha acollit com una veritable família, oferint-nos l’oportunitat de descobrir no només la seva cara castellera, sinó també la humana.
Entre els seus membres hem trobat persones de totes les edats, procedències, gèneres i orientacions, unides per un vincle que va més enllà de qualsevol diferència i que encarna el veritable significat de família. Els nous arribats són rebuts amb entusiasme, en una mena de ritual d’iniciació que afavoreix el coneixement mutu i reforça el sentit de pertinença. Entrar a formar part d’una colla castellera esdevé, així, molt més que una experiència esportiva: és una oportunitat per fer amistats i crear vincles, una oportunitat valuosa per a aquells que, com el nostre referent italià Flavio Cremonesi, acaben d’arribar a la ciutat i busquen trobar el seu lloc a la comunitat.
Una experiència que demostra com el valor dels castellers no resideix només en la construcció de torres, sinó també en la construcció de relacions humanes autèntiques.
Fer els castells, així com assistir-hi, és una experiència única, en què fins i tot la llengua catalana s’enriqueix d’un vocabulari impregnat de tradició i sentiment de pertinença. La música no es limita a fer de fons, sinó que es converteix en un element fonamental en la construcció dels castells: guia els castellers a través dels sons de la gralla —un instrument similar a un oboè típic de Catalunya— i del timbal (tambor).
No es parla d’”entrenament”, sinó d’assaig —que en català significa “saggio”— per subratllar la importància artística i cultural d’aquesta pràctica.
En aquesta disciplina conviuen por i coratge, entès no com l’absència de por, sinó com la capacitat d’afrontar-la amb determinació.
“Junts fem pinya” és el lema que inspira els Jove de Barcelona. Literalment significa “Junts formem la base”, però el seu valor simbòlic va molt més enllà.
En el context dels castells, la “pinya” representa la base sòlida, composta per desenes de persones, que sosté els pisos superiors de la torre.
Aquest gest subratlla, una vegada més, la importància de col·laborar, d’estar units, per aconseguir un objectiu comú, demostrant que cada membre té un paper essencial en l’èxit col·lectiu.
Des de fa segles, la “Gralla” i el “Tabal” acompanyen l’art dels Castells, les espectaculars torres humanes de la tradició catalana. Tomoko Sakamoto, música de la Jove de Barcelona, ens explica el paper essencial de la música en aquesta tradició i, en particular, del “Toc de Castells.” Aquesta melodia segueix de prop les fases de la construcció del castell humà, marcant cada moment de la pujada i el desmuntatge, i guiant els castellers en la seva complexa coordinació.
Al cor de Barcelona, hem tingut l’oportunitat d’endinsar-nos en la tradició dels Castellers gràcies a la Colla Castellera ‘Jove de Barcelona’. Cada relat ha revelat el profund significat de formar part d’aquesta comunitat: un símbol de força, unió i tradició que va més enllà de la simple construcció de castells humans.
Ser Castellers vol dir formar part d’alguna cosa més gran, una connexió entre generacions que es construeix sobre la confiança mútua i la força de la cooperació.
Durant la diada castellera de Bellprat, l’única on actuen exclusivament dones, vam tenir l’honor de conèixer Aurora Batet Riello, considerada la primera dona en formar part d’una colla castellera a principis dels anys 50. El que avui podria semblar un gest revolucionari, per a ella no era més que la diversió d’una nena de 7 anys.
Més enllà del color
Projecte fotogràfic de Cosimo Pastore
Quan, el 2022, vaig veure per primera vegada de prop l’art dels Castells durant un viatge a Barcelona, mai hauria imaginat que, dos anys després, tindria l’oportunitat de viure aquesta tradició des de dins.
L’impacte emocional que es viu davant d’una d’aquestes torres humanes és realment intens. Tot i no participar físicament, l’atmosfera que es crea a la plaça fa que la respiració i el batec del cor de totes les persones presents es sincronitzin amb els dels Castellers. Aquests, carregats de concentració, s’escalfen els uns sobre els altres, intentant escriure la història de la seva Colla, castell després de castell.
El que m’ha impactat profundament d’aquest món és com l’heterogeneïtat de les persones que formen part de les Colles Castellera es reuneix sota el signe d’una tradició que no és només un esport o un esdeveniment folklòric, sinó que representa la identitat d’un poble. Una identitat que encarna la lluita per la independència i que destrueix qualsevol forma de discriminació social, política i religiosa.
Els Castells representen l’essència del poble català, que fa de la unió la seva força.
La decisió de fotografiar en blanc i negre no és, per tant, casual. Les llums i les ombres existeixen més enllà dels colors, tal com la unió dels Castellers viu més enllà de les diferències.
Els Castellers
Projecte fotogràfic de Martina Loiola
Els castellers són una experiència que deixa empremta al cor abans que als ulls. Fotografiar els detalls d’aquesta tradició m’ha permès submergir-me en la intimitat de cada gest, cada mirada, cada alè contingut.
He vist mans que s’entrellacen, suor i ulls plens de determinació, esperança i confiança. Cada persona és fonamental, una ànima que confia i s’hi lliura, així com ho és la música, una part fonamental en la construcció d’un castell.
El que més m’ha impactat és el treball en equip, el fil invisible que uneix cada participant, des de la base potent fins al coratge de la més petita que s’escalfa fins a la cima.
És la força col·lectiva la que fa possible tot això.
Amb aquesta experiència, he après que els castellers no són només un símbol de tradició o força física, sinó una celebració de la unitat i la confiança mútua.
I aquesta lliçó, impregnat d’humanitat, queda gravada més que qualsevol foto feta.
Junts Fem
“La unió que fa lliures” – Projecte fotogràfic de Emanuele Bucci
Torres humanes d’increïble alçada: això són els castells de la tradició catalana. Declarats el 2010 per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat, són molt més que una exhibició física. Símbol de cohesió social, inclusivitat i confiança, la torre és el resultat d’un treball col·lectiu. Cada participant, independentment de l’edat, el gènere o les habilitats físiques, contribueix amb un rol específic. El cor d’aquesta tradició són les colles castelleres, els grups que es dediquen a la disciplina celebrant la força de la unió amb el lema «Força, equilibri, valor i seny» – força, equilibri, coratge i bon sentit.
Amb el meu grup de treball vam guanyar la convocatòria del programa Europa Creativa “Culture Moves”, que ens va permetre viure un mes a la Colla Castellera Jove de Barcelona. Acompanyats per Flavio, un italià resident a Espanya, vam ser acollits per aquesta comunitat, que ens va donar l’oportunitat de conèixer a fons les seves arrels catalanes, superant qualsevol barrera ètnica i sociocultural. Vaig viure el recorregut de la Jove de Barcelona passant pel Concurs de Castells de Tarragona, l’esdeveniment més important per a un casteller, on va esdevenir per primera vegada una Colla d’octavo. En el moment en què la torre humana va començar a prendre forma, entre els crits dels espectadors, la concentració gairebé surrealista dels participants i el calfred del risc de caiguda, vaig captar l’essència d’aquesta tradició: un suport mutu que transcendeix els individus, i aquests es fonen en una única i immensa figura.
Aquest reportatge vol explicar als ulls de qui el mira la matèria intrínseca i generadora de les Colles.
This work was produced with the financial assistance of the European Union.
The views expressed herein can in no way be taken to reflect the official opinion of the European Union.