Immagina un’arena gremita, un mare di volti che osservano con il fiato sospeso, le voci che si abbassano fino a diventare un silenzio carico di tensione. Al centro, una torre umana si innalza verso il cielo: nove piani di equilibrio, forza e fiducia.
Le note del “Toc de Castell” risuonano nell’aria, un richiamo antico che scandisce il ritmo di un’impresa unica. Tocca a te. Dipende tutto da te.
La folla trattiene il respiro mentre il castell si avvicina al completamento. Sei tu, con i tuoi passi piccoli e decisi, a dover salire fino in cima per compiere il gesto dell’”Aleta”, quel segno di vittoria che decreta il successo della torre. Tutto si concentra su di te: la responsabilità, la speranza, il lavoro di squadra. Hai 9 anni.
Questa è la storia di Laia, Valeria, Galilea e di tanti altri bambini e bambine che fanno parte dei “Canalla”, i più piccoli della colla. Sono loro a scalare le torri, i coraggiosi che affrontano il punto più delicato e pericoloso della costruzione. Nonostante la loro età, portano sulle spalle un peso enorme: quello della fiducia della squadra e delle aspettative di un’intera comunità.
Essere parte dei Canalla significa allenarsi duramente, imparare a gestire la paura e affrontare le sfide con il sorriso. Significa ascoltare le voci dei più grandi, che ti guidano e ti incoraggiano, e fidarti di chi è sotto di te, sapendo che ti sosterranno, letteralmente.
Ma significa anche vivere momenti indimenticabili: il calore degli applausi, l’abbraccio della tua squadra dopo un successo, e la consapevolezza di essere parte di qualcosa di più grande di te. Ogni Castell è un’opera collettiva, un simbolo di unità e collaborazione,
e i Canalla ne sono l’anima più pura e fragile.
Questa è la storia di bambini che, nonostante la loro età, sfidano l’altezza e la paura.
È la storia di Laia, che con le mani sudate ma il cuore determinato sale senza esitazione e trova il coraggio di compiere il gesto dell’Aleta e scatenare il boato della folla.
Di Valeria, che guarda il pubblico dall’alto e vede un mare di volti ammirati.
Questa è la storia di piccoli eroi che imparano presto il valore del coraggio, del lavoro di squadra e della fiducia. Una storia di crescita, emozioni e sfide, che inizia nella Plaça, ma lascia un segno che durerà per tutta la vita.
Imagina una arena plena de gom a gom, un mar de rostres que observen amb l’alè contingut, les veus que es redueixen fins a convertir-se en un silenci carregat de tensió. Al centre, una torre humana s’eleva cap al cel: nou pisos d’equilibri, força i confiança.
Les notes del “Toc de Castell” ressonen a l’aire, una crida antiga que marca el ritme d’una gesta única. Et toca a tu. Tot depèn de tu.
La multitud conté la respiració mentre el castell s’acosta al seu punt culminant. Ets tu, amb els teus passos petits però decidits, qui ha de pujar fins al capdamunt per fer el gest de l’“Aleta”, aquest senyal de victòria que certifica l’èxit de la torre. Tot es concentra en tu: la responsabilitat, l’esperança, el treball en equip. Tens 9 anys.
Aquesta és la història de la Laia, la Valeria, la Galilea i de molts altres nens i nenes que formen part dels “Canalla”, els més petits de la colla. Són ells els que escalen les torres, els valents que afronten el punt més delicat i perillós de la construcció. Malgrat la seva edat, porten a les espatlles un pes immens: el de la confiança de l’equip i les expectatives de tota una comunitat.
Formar part dels Canalla significa entrenar-se durament, aprendre a gestionar la por i afrontar els reptes amb un somriure. Significa escoltar les veus dels més grans, que et guien i t’encoratgen, i confiar en els qui són sota teu, sabent que t’aguantaran,
literalment.
Però també significa viure moments inoblidables: la calor dels aplaudiments, l’abraçada del teu equip després d’un èxit, i la consciència de formar part d’alguna cosa més gran que tu mateix. Cada castell és una obra col·lectiva, un símbol d’unitat i col·laboració, i els Canalla en són l’ànima més pura i fràgil.
Aquesta és la història de nens i nenes que, malgrat la seva edat, desafien l’alçada i la por. És la història de la Laia, que amb les mans suades però el cor determinat puja sense dubtar i troba el coratge per fer el gest de l’Aleta i desencadenar el clam de la multitud. De la Valeria, que observa el públic des de dalt i veu un mar de rostres admirats.
Aquesta és la història de petits herois que aprenen aviat el valor del coratge, del treball en equip i de la confiança. Una història de creixement, emocions i reptes, que comença a la Plaça, però deixa una empremta que perdurarà tota la vida.
